Avui
9.8º 88% 13.0 Km/h
Publicitat
Txus Tijeras Sánchez

Txus Tijeras Sánchez

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Opinió

Reis de rebaixes

Pot semblar estrany però, tot i ser una republicana confessa, m’encanta la nit de reis. Per a mi és un dels dies més bonics de l'any. La màgia de les mirades dels nens, els somriures de complicitat dels pares i aquest avis que, amb orgull, veuen com les tradicions tiren endavant. Vivim en una societat cada dia més laica, però aquesta festivitat és d’aquelles que ha superat el llindar de l’Església i s’ha transformat en una gran festa popular. Sóc molt agosarada, però també m’atreviria a dir integradora ja que es de les poquetes festes que hem aconseguit que participin persones de totes les religions i llocs del món… Deu ser la màgia dels tres de l’Orient.

La meva cavalcada aquest any començava al súper a les 5 de la tarda, on un grup de dones es queixaven que els reis ja no passaven per davant de l’1 de Maig. Mares amb accents i colors de pell molt diferents… “El Campament Reial esta molt bé, però moure’s amb tots els nens fins al centre és un cacau". I tenen raó; jo recordo que quan era petita els reis sortien cada any d’un barri diferent, i així tots els nens els podien veure d’a prop.

Jo no em queixo; visc al centre, i entenc que els botiguers que tot just comencen les rebaixes volen uns reis que acostin el personal a fer les últimes compres i a prendre un cafè… però… i els botiguers i cafeteries de barri?

A l’hora de la cavalcada arribem tota la troupe amb els fanalets i les cartes a la mà. Arribem justos de temps, amb criatures ja se sap, però sorprenentment ens col·loquem a primera fila. Ens mirem entre nosaltres sorpresos, el comentari és evident: per l'estirada de corda o la passada de rajoles trobar lloc és impossible.
Ja arriben unes titelles gegants fetes d’objectes reciclats que obren la comitiva… Això promet! Desprès… les rebaixes. Els personatges insignes de la ciutat disfressats, els tres reis, els de les bicis (per sort), carbó, regals… un tractor avariat, perd benzina a la carretera i relliscades.

On són els caramels? Gran pregunta… Una corrua de nens amb borses buides tancant la desfilada. És una cavalcada de rebaixes, sense caramels, sense música en directe (en una ciutat de músics!), amb menys carrosses que mai…

Ara entenc perquè tenim lloc a primera fila, els granollerins han emprès l’èxode… no a Egipte però sí als pobles del voltant que viuen cavalcades molt més lluïdes que la de la capital de la comarca.

Tot i això, veure el ulls del petit de la casa plens d’emoció ha valgut la pena. Això sí, he demanat als reis que la cavalcada de l'any vinent ens sorprengui.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat





Aparador

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua
giny

Edició en paper

18 de gener de 2018

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat