Avui
9.8º 88% 13.0 Km/h
Publicitat
Agustí Corominas

Agustí Corominas

Cinesta i pedagog, autor del documental Francesc Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat.
 

Opinió

Tot recordant Ferrer i Guàrdia Vs la violència de l'Estat espanyol

El 10 de gener de 1859 naixia a Alella Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser assassinat per l'Estat espanyol la matinada del 13 d'octubre del 1909.

Ferrer, tal com deia l'alcalde de Brussel·les, s'ha convertit en un referent dels moviments progressistes com ara Jean Jaurès o Sacco e Vancetti. Per què, doncs, l'Estat espanyol el va assassinar? Intentarem esbrinar algunes raons.

Després de formar-se en els ateneus obrers i i d’una intensa activitat política que mai va deixar, Ferrer s’exilia a París i entra en contacte amb lliurepensadors de l’època com ara Tolstoi i Kropotkin, i es forma amb les lectures de Marx, Engels, Sòcrates, Rousseau i dels pedagogs més avantguardistes com ara Paul Robin. Ferrer a mida que va completant la seva formació ho va tenint clar: l’educació és l'únic i verdader motor per fer possible el canvi social i comença a organitzar un moviment educatiu capaç de portar a terme aquest canvi.

Ferrer, convençut de la bondat i justícia de les seves idees pedagògiques i de la importància de l’educació per al progrés dels pobles, al 1901 torna a Barcelona i amb l’herència d’una dama catòlica, Mme. Meunié –herència que inicialment anava per a l’Església catòlica– funda l’Escola Moderna amb uns principis totalment innovadors.

Prinicpis com ara que l’escola ha de ser racional i científica, que es promogui l’autonomia de l’infant, que no hi hagi ni exàmens, ni premis, ni càstigs, que l’escola arribi a totes les classes socials, que l’escola sigui laica i lliure, i que la cooperació entre els alumnes sigui la principal eina de treball.

La posada en pràctica de l’Escola Moderna significa una autèntica revolució en la conflictiva Barcelona de principis de segle i els seus mètodes s’estenen ràpidament a altres poblacions com ara Tarragona, Vilanova, Granollers, Mataró, Granada, Sevilla, Sestao...

També el compromís i col·laboració de Ferrer amb les lluites dels moviments feministes fa que l’Escola Moderna sigui el primer lloc on es practiqui la coeducació.

Algunes altres característiques de l’Escola Moderna són el contacte amb la natura i que l’escola estigui sempre oberta a tothom. D’especial rellevància són Les lliçons del diumenge, en les quals amb condicions d’igualtat es reuneixen gent de tota classe social, obrers, intel·lectuals, menestrals… que hi discuteix sobre temes d’actualitat i uns aprenen dels altres.

El contacte, debats i aprenentatge sobre què passa en el món és una altra característica de l’Escola Moderna. Nois i noies saben i debaten les condicions dels treballadors, els perquès de les vagues....

Aquest moviment preocupa i molt a l’Estat espanyol i a les elits que el governen (monarquia, exèrcit, castes polítiques i Església), ja que veuen en l’educació proposada per Ferrer com un gran perill pel manteniment dels seus privilegis i pel control que exerceixen sobre l’educació, i comença una autèntica cacera i desprestigi cap a l’Escola Moderna i el seu fundador, que es porta a terme a partir dels fronts judicial i de la premsa addicta a les elits dominants.

El 31 de maig de 1906, el dia del casament d’Alfons XIII i quan la comitiva reial passa per la madrilenya calle Mayor, Mateo Morral atempta contra el rei. Ferrer és acusat de complicitat i, davant de la situació, decideix entregar-se voluntàriament per demostrar la seva innocència, però és detingut a Barcelona i, sense tenir cap prova, se l’acusa de ser l’instigador, d’incendiari, i de dinamitero.

És el moment esperat per les forces conservadores i les elits dominants. Ferrer és detingut i les escoles modernes clausurades. Ferrer viu la presó amb tota dignitat sense desànim i aprofita l’estada per reflexionar i fer més gran el seu moviment. Hi escriu: “Aconseguir la concòrdia entre tots els homes per l’amor i la fraternitat, sense distinció de classe ni de sexe; vet ací la gran tasca de la humanitat”.

Després d’un any de presó i malgrat la insistència de pena de mort par part del partit clerical, Ferrer és deixat en llibertat per falta de proves.Voluntàriament torna a exiliar a París i viatja per Europa fent més gran el seu moviment. S’obren escoles modernes a Itàlia, Suïssa, Bèlgica, als EUA…

Al 1909 Barcelona viu uns moments molt convulsos arran de la situació desesperada de les classes populars i de la guerra del Marroc –l’enviament de tropes és aprofitat per la monarquia i pel Marquès de Comillas per fer un important negoci navilier–, a la qual els joves de les classes benestants poden no anar-hi. Solidaridad Obrera, el sindicat majoritari, crida a la vaga general que és violentament reprimida per l’exèrcit al carrer. Les forces lerrouxistes aprofiten per crear una gran inestabilitat social provocant aldarulls i incendis a edificis significatius. La ciutat crema. És la Setmana Tràgica.

Ferrer torna de París per atendre uns assumptes familiars i, davant la situació, intenta arribar a acords entre les forces sindicals. És el moment idoni que la policia i les forces reaccionàries esperaven per detenir-lo.

La policia fa escorcolls a l’editorial creada per Ferrer i al no trobar res continuen al mas Germinal, a Montgat, on vivia amb el seu germà. Els documents que la policia troba són, segons testimoni de la seva companya, Soledat Vilafranca, documents que la mateixa policia havia posat.

Ferrer és detingut i condemnat a mort. Enmig del silenci general només la veu de Joan Maragall clama per ell i escriu La ciutat del perdó. Ferrer és executat la matinada del 13 d’octubre del 1909. Vol morir dret i mirant l’escamot crida:
                                               “No és culpa vostra!
                                               Sóc innocent!
                                               Visca l’ Escola Moderna!”
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat





Aparador

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua
giny

Edició en paper

18 de gener de 2018

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat