Avui
9.8º 88% 13.0 Km/h
Publicitat

Opinió

Hi ha més banderes!

La setmana que ve està previst que es formi de nou el Parlamet de Catalunya, a la Ciutadella de Barcelona, la mateixa institució legislativa que el PP, amb la seva majoria absoluta al Senat espanyol, va obligar a dissoldre a finals d’octubre –arran de la declaració unilateral d’independència en seu parlamentària catalana, més simbòlica que real–, tot convocant de seguida uns comicis ben especials que van tenir lloc pocs dies abans de Nadal, fent un ús molt peculiar de l’article 155 de la Constitució, al meu entendre de forma borda.
 
Les porres policials de la diada del referèndum de l’1 d'octubre i les ulteriors ordres judicials d’encarcerament, primer de dues persones representatives del món associatiu independentista  –els anomenats Jordis– i –posteriorment– dels membres de l’executiu català cessat (menys un) es van veure amanides des dels poders de l’Estat espanyol amb aquestes eleccions –ara si, a la força– de caràcter netament plebiscitari.
 
Vam pensar alguns (i imagino que devia pensar qui les convocava) que així es desfeia l’anomenat bucle en el que havia entrat, des de feia mesos, al procés d’autodeterminació no autoritzat (ni pactat) del poble de Catalunya sobre el seu futur polític.
 
Ans al contrari, el resultat de les eleccions han complicat una mica més –una mica, no gaire– el panorama social i polític a Catalunya i, de retruc, el panorama espanyol.
 
Perquè tot està igual que abans, sense cap majoria clara que advoqui per la independència de Catalunya en els termes en què l’han conjurat els quatre o cinc partits independentistes (jo ja vaig despistat de còmput de sigles) ni, tampoc, cap majoria clara sobre el manteniment del statu quo del sistema polític instituït el bienni 1978-1979 amb la Constitució vigent de l’Estat espanyol i amb el primer estatut d’autonomia de Catalunya de després del franquisme, reformat entre 2004 i 2006 –modificació que van impugnar, cal no oblidar-ho, els mateixos actors que ara han intervingut les institucions catalanes–.
 
No es volen adonar, els dos bàndols, que hi ha més banderes en joc en aquesta batalla d’escacs. Sí, és cert que l’estelada destaca als balcons de moltes persones i que destaca, darrerament en altres balcons, la bandera bicolor espanyola amb l’escut de la monarquia ben visible al mig.
 
Hi ha menys banderes tricolors espanyoles, però hi són. Hi ha poques senyeres catalanes sense estrelles: algunes que es poden comptar sense fer-se cap embolic. No he vist gaires banderes blanques, però n’he sentit a parlar i –en el sentit que es tracta de la bandera de la pau–, jo la penjaria: llàstima que el meu bacó no es gens visible des de cap carrer.
 
Hi ha qui penjaria banderes del seu color partidari, taronjes, roges, verdes, morades, blaves, grogues... No he vist cap bandera negra, ni falta que fa.
 
L'única cosa que voldria dir a qui hagi de ser la nova presidenta del Parlament de Catalunya (misteri número 1) i el nou president de la Generalitat de Catalunya (misteri número 2) es que vulguin tenir en compte a tothom i les seves banderes. I els que les rebutgen totes, que també hi són.
 
Sí, és un dilema difícil representar tothom, sens dubte, però si accepten el càrrec, si us plau, al menys que ho intentin, hagin passat el Nadal a la garjola (quina putada!), a les fires de vi calent del centre d’Europa (quin privilegi!) o la seva comarca.
 
Tinguem un any 2018 amb seny i amb raonaments que no compliquin encara més el nostre laberint: segur que hi ha una sortida. Segur!
Publicitat

Comentaris

  • Us desitjo bon dia! Em sembla de mal gust frivolitzar amb el dolor o la pena dels altres. Esclar que tothom té dret a dir-hi la seva però sense anar a beure vi calent a no sé...Els fets són prou seriosos, i tots, tots, som prou importants perquè ens respectem i no ens rabegem amb el dol dels companys. Bon any, millor per a tots, i més per als empresonats o exiliats!

5 -10 -20 -tots
1


 


Publicitat
Publicitat





Aparador

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua

7 idees per pagar menys a la factura de l'aigua
giny

Edició en paper

18 de gener de 2018

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat