Avui
9.9º 62% 6.9 Km/h
Publicitat

Opinió

La treva de la molsa

El 21 de desembre d’enguany tornem a tenir unes eleccions al Parlament de Catalunya. La majoria dels sondejos electorals ens indiquen –gran paradoxa!– que, malgrat tractar-se de les eleccions més especials, més rares i més singulars de la història del país, els resultats de la composició de la cambra legislativa catalana, seran força similars als que es van registrar el 2015, aquells que van acabar, ja al  2016, amb l’elecció i la presa de possessió de Carles Puigdemont i Casamajó com a president de la Generalitat de Catalunya.

Circumstàncies molt excepcionals concorren en aquesta ocasió, sabudes per tothom, com son –per abreujar– la celebració d’un referèndum unilateral sobre l’autodeterminació de Catalunya, el mític 1 d’octubre, amb cossos policials impedint exercir el dret de vot a molts dels potencials votants en aquell plebiscit.  Repressió, violència policial, cops de porra a electors… van marcar una fita en el procés de Catalunya que molts anomenen “procés d’independència” i altres “procés sobre el dret a decidir”. Això encara passa, sí.

Impossible piular tots els aspectes crucials que s’han anat bastint durant els dies històrics (i histèrics) que van, per exemple, del 6 de setembre fins al 8 i 9 de novembre d’enguany: article 155 de la Constitució aplicat de forma severa i àmplia, presó per als Jordis, Sánchez i Cuixart, viatge a Brussel·les del president de la Generalitat, i altres governants un cop cessats formalment des de les estructures de l’Estat; presó per a la resta del govern cessat amb excepció d’un conseller que va plegar el dia abans, declaracions d’independència signades amb gran solemnitat al Parlament mateix, un cop que el procés, però, se suspenia unes poques hores abans; manifestacions molt nombroses a carrers i places, arreu, de partidaris del sí a la nova república catalana i de partidaris del sí a la monarquia espanyola concebuda de forma idèntica al que ja va establir la Constitució de 1978 i que –al menys des del punt de vista formal– no es pot contestar des d’un estatut d’autonomia (el segon per a Catalunya ve del 2006, tot i que el 2010 va quedar ben trinxat pel Tribunal Constitucional).

I amb tot, hom té la sensació que tot el que passa a Barcelona i altres municipis de Catalunya, tot el que passa a Madrid, tant en l’esfera legislativa, com governativa, com judicial i tot el que passa a Brussel·les, ara que s’ha europeitzat l’assumpte, tot respon mil·limètricament a un bon guió previ sobre un conflicte polític greu que, ningú que jo conegui va copsar abans de primers d’octubre.

Jo li dic la treva de la molsa, perquè ha vingut a situar-se en el calendari en els mesos d’octubre, novembre i desembre d’enguany, temps en què la molsa, al bosc, creix i es fa forta, valenta i verda, i és una de les joies més buscades per als mercats de Nadal i de Santa Llúcia, malgrat ser, avui, absolutament clandestí el tràfic d’aquest preuat bé.

La molsa sempre s’ha de tenir a casa cap al 20 o 21 de desembre. Gaire més tard no, que el pessebre ja ha d’estar muntat quan els nens dels bombos de la loteria es posin a les nostres vides des de les ràdios, les televisions i internet, amb la seva cantarella de pessetes o euros. També s’ha de tenir abans que el tió sigui estovat a les 9 del vespre de la vetlla de Nadal. Abans dels canelons de Sant Esteve. Abans del traspàs d’any, festa grossa que ningú es vol perdre.

Temps de molsa, aquest dies, que creix molt lentament i que ha des ser irrigada una mica cada dia per tal que ens arribi verda fins la candelera.

A principis de febrer de 2018 hi haurà elegit i investit un nou president la Generalitat. Desmuntarem llavors el pessebre i oblidarem la molsa fins l’any que ve. Perquè si les enquestes encerten (ja veurem!) el 2018 s’assemblarà massa al 2016 i el 2019 al 2017. La diferència: quan arribi un altre juny, aquell del 2019, també ens cridaran a votar a les municipals i a les europees. A veure si alguna vegada encaixen totes les peces. Ara per ara la treva de la molsa fa tot el seu efecte.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat

Aparador

"Ens han ensenyat malament l'anglès, ara ho estem canviant"

giny





giny

Edició en paper

16 de novembre de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat