Avui
14.4º 51% 0.0 Km/h
Publicitat

Opinió

135 piulades… o 485 si cal

A casa meva ens agrada molt el gaspatxo. No tenim cap recepta específica pel que fa a les mesures de cada ingredient, Només apliquem una norma; prohibida la ceba. Els altres els barregem com ens convé i, excepte l’oli, al final ho arreglem, en el darrer moment, abans de servir-ho a taula, afegint una mica d’aigua, una mica de vinagre o una mica de sal, segon el parer de qui fa de xef aquell dia a la cuina. Però ha de quedar a gust de tothom. Sembla difícil i ho fem. Cada estiu.

Perdonareu la metàfora culinària, però vaig viure i veure el dia 10 d’octubre per les televisions nostrades com una mena de gaspatxo on es va haver de corregir a darrera hora, afegint ingredients que mancaven i traient un tros de ceba que havia caigut al bol. Va ser com una mena d’APPCC (anàlisi de punts crítics) de l’elaboració i de la mateixa recepta, que ningú ja recorda. Fer un gaspatxo a gust de 135 comensals deu ser difícil.

Si falta una mica de diàleg, en aquesta sopa freda, en posem una mica. Si per això hem de suspendre la declaració acabada de formular, es com si tirem una mica de vinagre al morter. Falta sal. 71 grans de sal ben comptats li donaran el bon gust que cal. S’ha de servir fred.

Al @piulamentDeCatalunya hi ha 135 piulades. Coses de twitter. El 10 d’octubre, com a twitter passa sempre, uns van entendre que es declarava unilateralment la independència de Catalunya; altres que no. Altres que ni sí ni no. ¿Es va declara formalment? Com deia l’article 4.4 de la Llei corresponent? Uns entenen que sí i altres que no. Coses de twitter i coses d’una sessió aparentment ordinària de la Cambra, tot i que en realitat extraordinària pel que fa a policia vigilant, a periodistes vigilant i a poble, gent, ciutadanes i ciutadans vigilant.

Reaccions del dia 11 a Madrid. Poques piulades , però més del mateix. Uns entenen que si, que estem a DUI + article 155 en marxa i altres que no, que ni DUI ni article 155. Uns entenen  que igual es fa via a la República Ibèrica i altres somien una monarquia catalana, com les que jeuen a monestirs medievals.

Madrid i Barcelona (les realitat governamentals que hi radiquen, vull dir) s’entenen tan poc entre elles que es fa difícil que tota Catalunya entengui a qui vol entendre.

Escolteu que deixin el Senat de banda uns mesos, que piulin els 350 diputats del Congrés, que piulin els 135 de la Ciutadella i que entre tots 485 pensaires dictin un acord, un, no deu ni dotze acords, en els que votant, sense vigilància policial (si us plau!) però amb tota la vigilància cívica i ciutadana que aporten les noves onades de cultura democràtica i cultura de pau, d’aquesta manera, s’albiri una solució en dos referèndums, el de reforma constitucional a Espanya i el d’autodeterminació (real) de Catalunya.

Al gaspatxo aquest sobre la ceba!

Ara que piulin els 400 i escaig.
Publicitat

Comentaris

  • Crec que no es pot banalitzar un moment històric greu, però en qualsevol cas, el gaspatxo no havia de ser al gust de 135, doncs n'hi ha alguns que no el toleren, i sempre, sempre, amb ceba!

5 -10 -20 -tots
1


 


Publicitat
Publicitat





Aparador

"Ens han ensenyat malament l'anglès, ara ho estem canviant"

giny

Edició en paper

14 de desembre de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat