Avui
7.9º 54% 13.0 Km/h
Publicitat
Salvador Estany i Bassa

Salvador Estany i Bassa

Doctor en Ciències de l'Educació

Opinió

Quan Granollers decideix ensenyar oficis

Espanya, majoritàriament analfabeta, arrossegava al segle XIX una miserable instrucció industrial i comercial. No establí estudis professionals fins a la primera República, època en què també es crearen ateneus i col·legis sostinguts per obrers. Restaurada la monarquia borbònica, perdia la lluita contra els independentismes colonials al final de la centúria mentre l’ensenyança encara no era obligatòria. El Foment del Treball Nacional i d’altres associacions d’empresaris regionalistes imploraren insistentment a la Corona una  urgent regeneració autonomista i un concert econòmic per a Catalunya. Política que fracassà, tret d’obtenir a Barcelona l’única Escuela de Ingenieros Industriales pagada sobretot per la Diputació. I fins a principis del segle XX no aparegué una Escola Industrial amb tres nivells acadèmics a l’estil de l’admirat sistema nord-americà de les Half-times Schools: aprenentatge equilibrat de teoria i pràctica.

El Reino de España no instituí escoles professionals bàsiques fins al 1886. Pocs anys abans i a proposta de la Diputació alguns ajuntaments havien fundat escoles elementals nocturnes d’arts i oficis. La capital del Vallès Oriental, tot i ser fabril i botiguera, no féu cabal ni d’aquesta recomanació amb ajut econòmic ni la de constituir-hi un centre d’aprenentatge agrícola a inicis del segle següent. Pels volts de 1914 Enric Prat de la Riba i Sarrà presidia la Mancomunitat de Catalunya –una agrupació de les diputacions, avantguarda de la Generalitat que tenim–. Amb l’ajut de Josep Puig i Cadafalch i de directius molt competents el nostre país es modernitzava amb infraestructures i estenia l’ànima d’una educació pionera, amb el Consell d’Investigació Pedagògica com a òrgan més representatiu. A Granollers prevalia la influència de Francesc Torras i Villà, empresari, polític liberal, eficient, adversari de la Lliga Regionalista de Prat i que sempre contemporitzà amb diversos partits dretans i espanyolistes. Però Torras remodelà la vila, l’enaltí i assegurà un pressupost per a restablir-hi un col·legi de segona ensenyança abans de deixar-ne l'alcaldia el 1917. Pocs mesos després moria el president de la Mancomunitat, al qual succeí Puig i Cadafalch, nat ara fa un segle i mig.

L’estiu d’aquell any –el 28 de juliol– la Comissió de Governació del municipi granollerí d’uns 8.000 habitants decideix d’aprovar les bases per a crear una "Escuela de Segunda Enseñanza, y, tambien, de estudios para el comercio, artes é industria”. Pensada per impartir-hi diversos ensenyaments i graus, obre de seguida en una propietat de l’eminent enginyer industrial Josep Serrat i Bonastre. Al curs d’estrena hi obtingueren bones notes de batxillerat joves de famílies vilatanes: Joan Bonany, Joana Coll, Eduard Corbera, Jacint Diumaró, Maria Garrell. Tres anys més tard s’havia fornit millor amb un patronat, la tria per concurs-oposició d’un nou director i ja s’hi matriculaven els primers alumnes per aprendre oficis al vespre. Així doncs, la decisió de 100 anys enrere originà l’IES Escola Municipal de Treball d’avui (EMI).
Publicitat

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 


Publicitat
Publicitat





Aparador

"Ens han ensenyat malament l'anglès, ara ho estem canviant"

giny

Edició en paper

14 de desembre de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat