Avui
25.3º 67% 1.9 Km/h
Publicitat

Opinió

Mitja tassa

 A la pel·lícula East is east (Orient és Orient) del director britànic Damien O'Donnell hi ha més d'una escena en què es veu com el matrimoni format per un home pakistanès i una dona anglesa aborda la tradicional hora del te. Amb una invitació tota dolça l'esposa convida a prendre una tassa de té, a la qual ell respon, sempre, amb una acceptació a prendre només mitja tassa. Ell vol prendre el te amb la seva dona, ho accepta com un costum domèstic, sí; però al mateix temps sembla que li emprenya acceptar del tot una de les tradicions de l’imperi britànic, que en la seva cultura no és ben bé genuïna.

Dues tradicions contraposades han de conviure; i la fórmula que tenen per fer-ho una mica harmònicament és aquesta: sense rebutjar del tot la proposta de la tassa de té cada diu a les cinc de la tarda, tampoc és acceptada al cent per cent.
 
Sembla una solució salomònica. I ho sembla perquè ho és. Les tasses de té d’aquest film (les mitges tasses) amaguen tot un reguitzell d’altres conflictes en la vida d’aquella parella l i dels seus fills, problemes essencials a l’hora  de compartir projectes quan les maneres de viure i de veure el món són dispars.
 
En l’esfera política actual de Catalunya la decisió de la força política Catalunya en Comú pel que fa al referèndum que versemblantment serà convocat des de la Presidència de la Generalitat de Catalunya per al proper 1 d’octubre, perquè els catalans puguin votar si desitgen la independència de Catalunya en forma de república, és una resposta del mateix estil que la del marit oriental de la protagonista occidental del llargmetratge esmentat: “Del te al qual em convides t’accepto només mitja tassa, no pas la tassa sencera. Tampoc te’l rebutjo del tot. Amb mitja tassa en tinc prou”.
 
I un espectador de la sala de cinema podria pensar “No home no! L’hauries de prendre tota sencera la tassa de té”, mentre que l’espectador de la fila del darrera podria pensar “Si no en vols, no en vols! I no hauries d’acceptar ni tant sols la mitja tassa que t’empassaràs!”
 
Des d’espais monocolors –em refereixo ara a forces polítiques– pot ser difícil o impossible de comprendre plenament el que passa en altres espais de significativa varietat cromàtica; no és fàcil captar el que s’hi fa i s’hi desfà.
 
Tothom hauria, però, de respectar les decisions que internament prenen els altres partits polítics i no caure en expressar què volem que facin els altres, exactament el que nosaltres volem que facin i que no facin pas el que ells mateixos puguin decidir fer.
 
Si el tipus de referèndum –com es va manifestar al Pacte nacional pel Referèndum– que sempre ha reclamat Catalunya en Comú i les forces polítiques preexistents que el configuren i les coalicions electorals en les que van participar, (bàsicament un referèndum amb prèvia acord amb l’Estat espanyol, amb els procediments previstos de de l’anomenada Comissió de Venècia i amb plenes garanties de qualitat democràtica, no coincideix en tot amb el tipus de referèndum que el president convocarà, no deixa de ser raonable que la resposta sigui que, si es fa, sigui amb la responsabilitat exclusiva de qui el convoca, que, a més, sempre s’ha vantat de gaudir de la majoria parlamentària suficient per fer-ho com millor li convingui. Perquè la majoria parlamentària ningú discuteix que la té, tot i saber que la majoria del cos electoral no va poder acreditar-se en les eleccions plebiscitàries del 2015.
 
Que ningú s’estranyi doncs que qui té un cert compromís amb tot plegat, sense voler però compartir les formes, les maneres i els ritmes de fer, pugui respondre de forma cordial “mitja tassa!”.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat

giny


Edició en paper

20 de juliol de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia de proximitat”

Àngel Casas Presentador, periodista i Creu de Sant Jordi 2017

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia  de proximitat”
Publicitat