Avui
12.4º 73% 7.4 Km/h
Publicitat

Opinió

El taller de bicicletes del carrer Anníbal

Em bellugo en bici per la vila. Visito, doncs, les botigues especialitzades perquè m’inflin les rodes o me les canviïn. Jo no ho sabria fer; sóc un negat per aquestes coses (com tanta gent de la nostra generació que no sap fer servir una broca o fer bon caldo, però això és un altre tema).
 
Ara em trobo que aquests establiments són lluminosos, amb el terra brillant sense un bri de greix, amb mecànics repentinats i amb olor de net... i a les estanteries hi ha aliments biogenètics i merdes d’aquestes, fins i tot. Mallots de fibres ultra tecnològiques, bicicletes de titani, alumini, magnesi... i altres materials estranys sortits del laboratori. El futur ha arribat al món del ciclisme i a mi només se m’acut una frase: aneu a prendre pel cul, estúpids!
 
Aquesta setmana que el Tour ja ha començat a rodar us pregunto: què n’heu fet d’aquell esport, imbècils? Aquell esport de gegants i Déus que pujaven muntanyes amb un sol plat i un o dos pinyons com a màxim. Si un llegeix la història del ciclisme hi pot trobar l’Olímp. Simples mortals que intentaven solcar-lo aguantant vents i tempestes. Amb bicicletes de ferro, amb pocs avantatges, amb sang, suor i llàgrimes.
 
Ara tot és fibra de carboni i materials ultralleugers. Merda grossa. Ara tot és imatge i depilar-se les cames per guanyar aerodinàmica. Aquesta fal·lera que teniu de sortir a pedalar amb ulleres de sol i amb tot l’equipatge llampant; no fos cas?! Fer ciclisme era i és una altra cosa. El ciclisme és creure en Déu i llegir molt. El ciclisme és tenacitat i serrar les dents. El ciclisme és morir i tornar a néixer... No és la bicicleta ni la indumentària. El ciclisme és mirar a l’horitzó i sentir-se petit, insignificant. Jugar-se la vida baixant cims amb la carretera molla i el fred cremant les cames. És caure per barrancs. Plorar de ràbia.
 
Aquesta moda banal de fer esport ben arreglats, ben pentinats... mirant-nos al mirall. Un esport que no faci suar, que et faci quedar bé a la foto i que et faci perdre uns quilets per estar ben guapos a l’estiu. Descreguts! L’esport es fa per patir, per ser millors persones, per aprendre els valors de l’amor i el treball. Però no aquesta merda de valors que inunden el capitalisme assassí actual: d’aquí que hàgim enaltit una cosa tan insípida com el pàdel i passem l’estona al Twitter i/o al gimnàs. Aviso: els Ptolomeus caigueren derrocats després d’haver creat la Biblioteca d’Alexandria, imagineu què ens passarà a nosaltres que l'única cosa que hem creat és el DIR i fer pilates els dimarts a la tarda.
 
Anar al gimnàs i portar bicis de magnesi ens condueix cap al penya-segat de la ximpleria i ens acosta, una mica més, cap al vassallatge medieval. Hauríem de deixar de fer el ridícul, doncs, i construir grans consensos al voltant de valors sòlids com la truita d’espàrrecs, la música de Johnny Cash o les bicicletes antigues: pesants i amb un sol pinyó. I obligar als mecànics a portar la bata bruta i un cigarro penjat a la boca, sempre. Com a aquell taller de bicicletes que hi havia al carrer Anníbal fa temps.

 
Publicitat

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 


Publicitat





Publicitat

Aparador

Your Home Deco: la teva botiga de decoració en línia

Your Home Deco: la teva botiga de decoració en línia
giny

Edició en paper

15 de febrer de 2018

Publicitat



Publicitat

Entrevista

“Veure casa meva mentre corro és el que més em motiva de la Mitja”

Toni de Arriba Voluntari i corredor de la Mitja

“Veure casa meva  mentre corro és  el que més em  motiva de la Mitja”
Publicitat