Avui
25.3º 67% 1.9 Km/h
Publicitat

Opinió

Granollers - Anvers - Roma

a història és mestra de la vida”, va escriure Ciceró al segle I a.C. L’ofici d’historiador ha estat sempre més ingrat del que hom podria pensar. D’una banda hi ha hagut qui, com Napoleó Bonaparte (1769-1821), ha menystingut el valor de la història (l’emperador dels francesos va arribar a afirmar que “la història és una senzilla faula que tots hem acceptat”).

De l’altra, hi ha hagut el risc de l’oblit de l’historiador i de la seva obra. Aquesta va ser l’experiència d’un il·lustre granollerí del segle XVI, Francesc Tarafa, qui, ja en vida, va tastar l’amargor de la marginació intel·lectual però a qui la “mestra de la vida” ciceroniana no l’hi ha pogut manllevar el títol de gran historiador granollerí del Renaixement. Francesc va néixer cap als volts de 1495 a Marata, probablement al gran mas de Can Tarafa, encara avui ben actiu entre la carretera que puja cap a Corró d’Amunt i la riera Carbonell. Tal i com apunta Àngel Casals, que ha estudiat a fons la figura i obra de Tarafa, el nostre historiador era fill d’un mercader granollerí, Jaume Tarafa, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui. Ja de ben petit es traslladà a Granollers amb la seva família i aviat prengué la determinació de seguir la carrera eclesiàstica, obtenint un benefici a l’església de Sant Esteve i traslladant-se, més tard, a Barcelona, on arribarà a ser canonge de la catedral.

Al Cap i Casal, Francesc Tarafa destacà per la seva capacitat de treball i erudició, obtenint el càrrec d’arxiver de la catedral. Estar en contacte amb la documentació medieval allà custodiada i envoltat de llibres, manuscrits i impresos, en plena eclosió massiva de la impremta moderna, el va esperonar a escriure la seva pròpia obra. Tarafa es delectà escrivint la Crònica dels cavallers catalans, un compendi de llinatges nobiliaris que, tanmateix, donaria raons a Napoleó per afirmar la fabulació de la història: Francesc, allunyant-se de les tendències historiogràfiques del Renaixement, que apostaven per una història utilitària, didàctica i validada, va deixar-se endur per les influències medievals oferint un relat a cavall de la llegenda i la història. Per la seva crònica desfilaven, entre d’altres, Otger Cataló i els Nou barons de la fama, cavallers mítics en la gestació de la nació catalana. L’obra va ser ignorada. Un destí ben diferent va tenir De origine ac rebus gestis, una història dels prínceps hispans des de temps remots fins el seu present i que va dedicar al futur rei Felip II, tot cercant la seva protecció. Per publicar-la, Francesc Tarafa va buscar editor als Països Baixos espanyols, a Anvers, una de les ciutats més riques de l’Europa del moment. El granollerí, amb el suport econòmic de la seva família, va costejar-se l’edició, que va circular des del nord d’Europa.

La seva obra va ser encara molt més extensa, però no arribà a ser coneguda en vida, eclipsat pels grans historiadors catalans renaixentistes, com Pere Miquel Carbonell o Cristòfor Despuig. Tarafa va ser un granollerí viatjat: per les seves responsabilitats al capítol catedralici barceloní, es desplaçà en nombroses ocasions a Roma, en un temps on la ciutat dels papes enlluernava amb la construcció de la nova basílica de Sant Pere sota el mestratge dels millors artistes italians, de Miquel Àngel a Bernini. Allà morí el 1556 sense haver assolit la fama.
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat

giny


Edició en paper

20 de juliol de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia de proximitat”

Àngel Casas Presentador, periodista i Creu de Sant Jordi 2017

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia  de proximitat”
Publicitat