Avui
17.9º 79% 3.1 Km/h
Publicitat

Opinió

Per Santa Rita… tot s'hi val?

La diada de Santa Rita, patrona dels impossibles, s'escau el 22 de maig, el proper dilluns. "Cap a Madrid, que hi falta gent!", deu haver pensat la Trinitat coral que presideix la Catalunya provisional (18 mesos, més pròrroga, més penaltis) en  programar el darrer ultimàtum a l'Estat espanyol en matèria de referèndum d’autodeterminació de Catalunya. De debò que penso que ho han fet expressament i en clau d'humor. Perquè de sentit de l’humor estan demostrant tenir-ne!

Només els supera, en quantitat i en qualitat de sentit de l'humor, la molt exhonorable Sor Ferrusola que, pobrota!, hem descobert ara que s’ho ha passat molt malament, moltíssim!, durant 23 anys (i alguns més) fent-nos creure i fent-nos veure que ella era la Primeríssima Dama del Principat de Catalunya, quan en realitat el seu ofici autèntic era, en secret, el de mare superiora d'un convent (o d'un monestir, ves a saber!) desconegut del Principat d'Andorra.

A finals de 2003, sembla ser, algunes companyes de claustre ja van començar a sospitar d'ella quan la van enxampar escrivint per les nits una nova lletra i una nova música, com a himne per a la seva congregació. En una nota manuscrita i clandestina l’eminentíssima Marta glosava que "Convergència triomfant tornarà ser rica i plena. Endrecem ben bé els missals perquè ens pagarà la pena". I tot per veure’s, al cap i a la fi, sense ni cinc, Ronda del General Mitre amunt i avall, i havent d'enviar a la merda als periodistes que (mira que són atrevits!) s'interessen per la seva magnífica aventura que, òbviament, ella vol mantenir encara en secret, per amor infinit a la seva ordre religiosa.

Que a Andorra sempre hi ha hagut una mica de contraban se sabia. Que si sucre, que si tabac, que si licors... Poc sabíem, però, que també hi havia trapicheo de sotanes i d'hàbits monacals! Per l'amor de Déu! Però ja té la seva lògica, ja, en un país on un dels caps d'Estat és un Bisbe i on els bancs dissimulen molt bé, fent veure que són perfumeries! 

Per sort, quan els de la cúpula del Palau executiu, dilluns que ve, baixin de l'AVE a Atocha ja sabran del cert a qui pertany la finca del PSOE, perquè un dia abans, la Susy i en Peter hauran estat al Notari i s'haurà obert finalment el testament. Tots dos pensen que la finca els hi pertoca. Fins i tot un tercer ho pensa. Ai Patxi! I potser es porten la sorpresa que hauran de dividir la finca en dos, per decisió salomònica! A veure com marquen i com fiten la partió! (Una idea seria que un es quedés amb la O i l’altre amb la E, tot prescindit, ambdós, de la S). Perquè, mentrestant, la finca del costat, la del PP no sembla que estigui ni en herència, ni en venda, ni en donació, ni en permuta i la controla, a ultrança, Don Mariano amb unes escriptures en vigor gens discutides i ben registrades. I sense hipoteques massa costoses. Tenen un bon avalador: el senyor Albert. Soraya està al cas de tot.

Ja té gràcia, justament per això, que vulguin anar, els tres nostres governadors, a predicar a Madrid per tal de  convèncer Mister Moncloa (i els seus amics i amigues) que els deixin, pel setembre o per l’octubre, posar les urnes a Catalunya i que facin justament la trobada aquesta una diada de Santa Rita. Deu ser perquè creuen que si el troben atabalat o fluix i, per ventura, aquell dia cedeix una miqueta i diu que sí!, que va!, que no passa res si són de metacrilat en comptes de ser de cartró!, després sempre li podran reclamar que ho respecti, amb aquella dita-cantarella que diu "¡Santa Rita, Rita, Rita, lo que de da no se quita!".

Mentre es pensen, tots tres, si a més d'anar a Madrid els convé, o no, d'anar a Venècia, un altre dia, jo d'ells m'alimentaria bé. Un entrepà de calamars dóna sempre la suficient energia per encarar com cal els assumptes madrilenys pendents i per guardar-ne prou, d’energia i de força, per no marejar-se a la góndola.

Per Santa Rita... tot s’hi val? No, home, no!  Això, si de cas, és per Carnaval. Ja falta menys per al de 2018!
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat

Aparador

Elan Vital inaugura les noves instal·lacions del carrer Museu






giny


Edició en paper

19 d'octubre de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

Roger Pallarès: "Al Japó els actes d'homenatge no són reivindicatius; són introspectius"

Roger Pallarés Becat per assistir a la conferència internacional de Joves per la Pau a Hiroshima

Roger Pallarès:
Publicitat