Avui
26.3º 64% 1.0 Km/h
Publicitat
Jordi Pagès

Jordi Pagès

Artista granollerí

Opinió

Tenim un problema: l'aire

Bé, això és un dir. Tenim molts problemes i anem fent, vivim, van passant els dies i les hores, i encara estem per aquí. Però, per viure necessitem l'aire. Ens cal l'aire. Respirem aire. I sabem que l'aire que respirem no és de gaire qualitat i això fa que ens perjudiqui la salut. I per molt que ens preocupi la contaminació de l'aire per ozó, que ens parlin de partícules PM10, contaminació atmosfèrica, partícules en suspensió, radiació solar, òxid de nitrogen, compostos volàtils, etc. són paraules que, juntament amb les activitats industrials i contaminació de cotxes, fan que el nostre estimat Vallès es converteix en una zona d'alt risc per a la nostra salut.

Llegim que tot plegat pot provocar un augment de patir malalties de tot tipus, cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó, etc. Què podem fer per evitar-ho? Com a ciutadans podem fer ben poca cosa (menjar saludable, anar amb bicicleta, caminar, dormir bé) i també estrènyer i exigir als nostres representants, és a dir els polítics, que facin urgentment alguna cosa seriosa per evitar que tot vagi empitjorant. Estem molt indefensos davant d'aquesta gran tragèdia que és la contaminació de l'aire. Tots els informes que ens arriben sovint des del Consell Superior d'Investigacions Científiques són desoladors per al ciutadà.

Sabem que l'òxid de nitrogen que el vent transporta de l'àrea metropolitana fins a Osona, passa pel Vallès a través del Congost. Personalment ho tinc fotut perquè vaig sovint amb bicicleta pel passeig fluvial i a vegades les males olors em fan abandonar el passeig. I retorno a casa i faig bicicleta estàtica. L'esperança és que ara ens faran a la nostra ciutat un quilòmetre dos-cents metres de carril bici, a les dues bandes, en el tram nord del carrer Girona. Molt bé! El que passa, és que no sé com hi aniré des de casa meva, a buscar aquest carril bici de mil dos-cents metres perquè jo visc a tocar al barri de Sant Miquel, a prop de l'avinguda Sant Esteve, i per tant, és molt complicat arribar fins al tram nord que ens proposa el nostre Ajuntament. Tot plegat ho considero un nyap-nyap. Ja es va perdre l'ocasió de fer més carril bici quan van renovar un tram del carrer Girona. Granollers no és una ciutat per anar amb bici. I no passa res. Granollers es una ciutat de forns de pa i sabateries, i no cal anar amb bici per anar a comprar el pa i sabates.

Bé, no segueixo explicant problemes d'aire, de carrils bici, de sabateries, de forns de pa, perquè la setmana passada vaig llegir que el físic teòric Stephen Hawking advertia que l'espècie humana un dia haurà d'abandonar la Terra per buscar-se un altre planeta per viure. Les raons? Sempre ha defensat que l'ésser humà va acabar amb el seu propi planeta, i ho farà via una guerra nuclear, l'escalfament global o una epidèmia mundial… Tampoc descarta que sigui l'impacte d'un gran asteroide el que ens acabi donant el cop de gràcia. Però ara el científic britànic ha anat més enllà i ha posat data als seus vaticinis. Esgrimeix que si no abandonem el planeta en uns cent anys, estarem condemnats a l'extinció. Per tant, ciutadans, amics, familiars, coneguts, saludats ja ho sabeu: ens queden 100 anys per fer d'aquest planeta un lloc habitable dins la immensitat de l'univers. El físic assegura que "el temps s'esgota per la Terra" i que l'ésser humà no tindrà més remei que enfrontar-se a una catàstrofe molt similar a la que va extingir, fa una mica més de 60 milions d'anys, als dinosaures. Salut!
Publicitat

Comentaris


No hi ha cap comentari


 


Publicitat
Publicitat

giny


Edició en paper

27 de juliol de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia de proximitat”

Àngel Casas Presentador, periodista i Creu de Sant Jordi 2017

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia  de proximitat”
Publicitat