Avui
26.4º 73% 3.1 Km/h
Publicitat
Paco Monja

Paco Monja

Periodista

Opinió

Lluís Tintó, gràcies

Lluís Tintó a l’antiga seu de l’Hemeroteca Municipal Josep Móra
Lluís Tintó a l’antiga seu de l’Hemeroteca Municipal Josep Móra
Lluís Tintó i Espelt, arxiver municipal, es jubila. Ho farà d’aquí uns dies després d’haver dedicat tota la seva vida professional a una feina a la qual s’ha entregat plenament amb un resultat que a mi em sembla extraordinari. Aquells que degut a la nostra professió hem hagut d’utilitzar i utilitzem sovint l’Hemeroteca Municipal Josep Móra i l’Arxiu Municipal/Comarcal com a eina de consulta, sabem què significa trobar el camí totalment aplanat per arribar al destí dels nostres objectius.
 
Des dels anys 70 del segle passat, hem estat moltes les persones que associem directament i automàticament la paraula hemeroteca/arxiu amb Tintó, resultat tot plegat d’una intensa història de treball que l’arxiver i l’arxiu han convertit en una gran relació d’amistat al llarg de més de quaranta anys amb uns resultats que a mi em semblen, repeteixo, dignes de tot elogi.
 
Com moltes persones i degut a les meves obligacions periodístiques, he visitat sovint l’hemeroteca i l’arxiu municipal amb la confiança de trobar allò que necessitava, especialment material i documentació per a fer diversos llibres i també uns quants treballs per a les revistes Plaça Gran i Revista del Vallès centrats en Granollers i la seva comarca.
 
Moltes d’aquestes visites les situo ben especialment a l’antic arxiu de l’Ajuntament, ubicat tot just en una mena de petit altell situat a l’entrada  de l’edifici de la Porxada al qual s’accedia a través d’una petita escala que ens posava en contacte a tots amb un espai molt especial.
 
Durant molt de temps, recordo que Tintó va estar allà més sol que un mussol, rodejat de papers i més papers, tot posant en solfa un arxiu municipal que no tothom veia del tot necessari o almenys no tan necessari com ell pensava que havia de ser. En aquell petit espai totalment ple de carpetes i de publicacions locals, en Tintó ocupava una taula d’aquelles de tipus escriptori/oficina on encara veig un bolígraf, una goma d’esborrar i un llapis perfectament ordenats dins d’un potet per entrar en acció en qualsevol moment. Amb aquests tres elements i unes quantes llibretes, en Tintó va aconseguir fer créixer i créixer l’arxiu de mica en mica amb aquella paciència que mostren només les persones sàvies quan recullen tota aquella documentació local que per a o per b, pot ser d’interès per a estudiosos, historiadors, periodistes -com ha estat el meu cas-, i ciutadans en general. En aquell petit espai, ajudat i impulsat pel propi Tintó, es va instal·lar també uns quants anys més tard l’arxiu fotogràfic, treball realitzat per la Carme Pérez.  
 
De la comarca, de Granollers i de la seva gent, en Tintó en sap un munt, fet que li ha permet tenir una idea general molt àmplia -transversal que es diu ara- de totes les coses relacionades amb el Vallès Oriental i la seva capital, de la qual n’és doctorat en totes les matèries.
 
Per a fortuna de totes aquelles persones que d’una manera o altra hem necessitat de l’hemeroteca i de l’arxiu, moltes de les nostres dubtes han trobat i troben resposta encara en el propi Tintó, principal font de documentació i més ràpid fins i tot a l’hora de donar respostes, que moltes de les guies que ell mateix ha preparat amb les diferents possibilitats que els temes ofereixen. De l’època en la qual les coses anaven encara en paper, recordo la gran aportació que va suposar la publicació l’any 1996 per part seva de la Bibliografia temàtica sobre el Vallès Oriental (volums I i II). Es tractava d’una amplíssima guia de les referències existents sobre temes ben diversos publicats a l’ampli arxiu de publicacions locals que formaven part de l’Hemeroteca Municipal Josep Móra. Tot fent les tasques pròpies d’un amanuense, Tintó va buidar a la guia totes les publicacions existents per facilitar, d’una manera clara i concisa, les informacions més rellevants que hi oferien a tots els nivells.
 
Un d’aquests volums, el dedicat al recull dels articles publicats, ens permet conèixer també unes quantes pinzellades del Tintó periodista i escriptor, ja que al llarg dels anys ell també ha publicat en diferents mitjans de comunicació. Els seus escrits i els llibres en els quals ha participat directament per fer possible la seva publicació -tan de bo ens sorprengui en el futur amb el llibre (per exemple) Memòries de l’arxiver Tintó-, s’han caracteritzat pel rigor i l’exigència, dues màximes que l’han acompanyat sempre. Tant els llibres que porten el seu nom (Crònica de La Unió Liberal, fet conjuntament amb Josep Farnés) com molts d’altres que ha proposat i impulsat -llarguíssima llista aquesta que inclou també els llibres dedicats a recollir la memòria fotogràfica i biogràfica d’uns quants fotògrafs de la ciutat- són fidels a la seva manera de treballar. Seus són també centenars i centenars de treballs interns vinculats amb la història de la ciutat: cronologia de fets històrics importants, relació d’alcaldes, biografies de personatges singulars...
 
Gràcies a ell, visitar l’Hemeroteca Municipal Josep Móra i visitar l’Arxiu s’ha convertit, des de fa temps, en una feina gens feixuga. Mercès a la seva demostrada eficàcia i coneixement general que té de tots els temes, la visita al nostre particular temple comarcal de documents per estudiar i descobrir, esdevé una bona excusa per compartir uns minuts en amable i amigable conversa amb qui tant i tant sap de Granollers i de la seva gent.
 
D’ara en endavant i com correspon sempre en aquests casos, espero Lluís que gaudeixis molt de la merescuda jubilació que t’has guanyat ben a pols. És evident que, a partir d’ara, ens haurem d’acostumar a no comptar ja amb la teva ajuda directa, tot i que seguirem disposant -no t’oblidis de deixar ben apuntades totes les contrasenyes i les referències dels accessos de tots els arxius interns que has creat- amb el teu llegat, molt d’ell còmodament a l’abast ara de tothom a través d’Internet. Per la part que em toca, moltes gràcies per tot.
 
Nota: Arribat a aquest punt i abans de donar per tancat el tema, un apunt final: Espero i desitjo que algú prengui bona nota i que consideri presentada la meva petició formal per tal que l’Ajuntament concedeixi, pels mèrits ressenyats i d’altres que he passat per alt i que són molts, una de les medalles de la ciutat 2017 al senyor Lluís Tintó i Espelt.
Publicitat

Comentaris

5 -10 -20 -tots
1


 


Publicitat
Publicitat

giny


Edició en paper

22 de juny de 2017

Publicitat



Publicitat

Entrevista

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia de proximitat”

Àngel Casas Presentador, periodista i Creu de Sant Jordi 2017

“Tot i que costarà, el futur del periodisme està en la notícia  de proximitat”
Publicitat